ESTRÉS EXPRÉS!

Tot va començar un matí rúfol i gris. Riiing!!! Merda, faig tard a la feina vaig pensar en aquell precís instant, eren les nou del matí i encara m'havia de dutxar, esmorzar i omplir-me la cartera. no arribo, no arribo, anava pensant totta l'estona.
El temps passava volant, no m'en vaig ni adonar, ja eren dos quarts de deu i just sortia de la dutxa.
Corria tant, que amb les presses, em vaig tirar el café al damunt i vaaig haver de canviar-me de roba i tornar-me a dutxar.
Per fi, ja era dins dels cotxe i havia de recórrer 40 quilòmetres en 20 minuts, no se pas si arribaria abans de l'hora de dinar.
Vaig arribar a la una menys una minut!
Com podeu pensar, em van fer fora de la feina sense ni donar-me un café amb llet!!!