ELS SOMNIS DE L'AIDA

L’Aida seu al meu costat. És el número set de la llista. Es baixeta, espavilada i a la vegada també és molt àgil. Però el que la fa especial és que té moltes coses per complir en el futur i no pensa deixar escapar cap de les oportunitats que se li presentin.
Té tres somnis a complir, té molta feina per a fer.

Vol aprendre a tocar la guitarra elèctrica en un grup de “punk rock”, jo no em canso de repetir-li que primer haurà d’aprendre a tocar la guitarra espanyola, però ella no canvia mai d’opinió, ella el que vol es tocar la guitarra elèctrica en un grup de “punk rock” i amb la seva energia, dubto molt que no ho aconsegueixi.

Somia que algun dia sortirà sobre un escenari representant “Romeu i Julieta” de William Shakespeare, un trist drama de com una persona pot arribar a estimar tant a una altra fins a arribar al suicidi. Ella, creu que ho aconsseguirà i encara que no sigui així, com a mínim ho haurà intentat i hi haurà posat molt d’esforç i molta il·lusió.

Li agradaria ser locutora de “ràdio flaixbac”. Anomenar el nom de les cançons, explicar i conèixer els seus interpretes i els seus autors, en fi, vol ser locutora de ràdio.

Com diu l’Aida, “Un somni s’ha de perseguir fins a atrapar-lo, i si no és així, tenir la il·lusió d’ haverlo seguit fins al final”.

Aquest text li dedico a l’ Aida, la meva companya d’ordinador, per els consells que em dona, per l’atenció que em presta quan li llegeixo els seus somnis.